A la tornada del mes d’agost, l’obertura del curs polític anirà dilucidant si el govern català troba una solució a la demanda de la ciutadania de ser consultada. La situació no és fàcil: ERC està disposada a trencar la legalitat vigent i aquests dies sembla que vulgui anar directament a la independència saltant-se el pas necessari de la consulta; i, davant d’això, CiU llança missatges contradictoris que han provocat certa desorientació i falta de full de ruta. Joana Ortega i Santi Vila, que defensen no sortir de la legalitat si el Tribunal Constitucional prohibeix la consulta, contradiuen els missatges de Francesc Homs i Josep Rull, que asseguren la consulta i la independència a qualsevol preu. Mentrestant, al PSC de Miquel Iceta continuem reivindicant trobar el mitjà per consultar la ciutadania.
Precisament, el primer secretari dels socialistes va inaugurar el curs polític d’enguany a Palafrugell, en el ja tradicional berenar d’estiu que celebrem la família socialista de Comarques Gironines, per dir que bona part de la dificultat de la situació actual deriva del conjunt de males decisions preses pel govern del president Artur Mas. Aquesta mala praxis ha comportat tenir la perspectiva d’una consulta que sembla francament improbable de poder fer, en els termes establerts de la doble pregunta. Així ha quedat al descobert en els vots particulars emesos en el Consell de Garanties Estatutàries, on s’exposava que el model referendari no pot escudar-se en la futura Llei de Consultes. Cada vegada sembla més clar que caldria fer passos ferms sense voler fer salts fàcils però perillosos. Al nostre entendre seria possible primer una consulta amb suport legal per poder actuar després amb conseqüència política, segons el resultat escollit per la ciutadania.
La participació és cada vegada més una qüestió cabdal per al bon govern del país i de les ciutats de Catalunya. És cert que la qüestió nacional ocupa l’atenció d’una part important dels mitjans de comunicació espanyols i catalans. Les enquestes i sondejos afirmen que hi ha un acord ampli en què els catalans i catalanes hem d’emetre la nostra opinió, amb urnes al carrer, sobre aquesta qüestió. Els uns i els altres veuríem així quins suports tenen les propostes respectives dels partits polítics i respectaríem amb major grau la decisió adoptada. No m’imagino pas cap altra manera de resoldre una situació política que ha estat àmpliament debatuda i que, per la importància intrínseca de l’opció, requerirà de manera inevitable disposar de la fortalesa de l’opinió de la gent. Cal dir, a més, que aquesta consulta pot i hauria de tenir les condicions necessàries per obtenir suport internacional i assegurar un bon veïnatge de cara al futur.
Els pròxims mesos resoldran, doncs, algunes incògnites importants. La posició socialista és i ha de ser al costat de la participació. La participació en majúscules, aquella que serveix per decidir qüestions importants. La democràcia representativa ha de ser complementada per la participació cada vegada major de la ciutadania. No només en la qüestió nacional, sinó també social, econòmica i cultural. Els municipis, com per exemple Palafrugell, són un espai propici per consultar la gent sobre quines són les inversions que considera prioritàries o per elaborar els pressupostos de manera coparticipada amb el conjunt de la ciutat. Aquesta nova manera de funcionar, que en el govern municipal he incentivat amb diferents consultes durant aquesta legislatura, no només enforteix la convicció de prendre decisions amb la seguretat d’actuar en benefici del bé comú, sinó que incentiva una política més transparent i oberta, debatuda i coneguda per tothom. El resultat a Palafrugell ha estat bo: la gestió política participativa ha tingut el suport de la gent i ha donat resultats eficaços, tant en les opcions escollides com en l’austeritat en la gestió.
Juli Fernández 